Tag Archives: Ensenyar

Una taca (i un atac) a l’escola

Dilluns al matí, en arribar a l’escola on treballo, a la vila de Tiana, em vaig trobar un dels episodis més vergonyosos que recordo: resulta que durant el cap de setmana, uns vàndals sense escrúpols, ni vergonya, ni molt menys ètica, s’han dedicat a fer-hi guixades a les parets del pati.

Les escoles son la base de la civilització. Un temple, presumptament, inexorable per la immoralitat, on no només s’ensenya a fer multiplicacions i conjugar temps verbals, si no també, i sobretot, s’educa a nens i nenes que són el futur més pròxim de la societat que ens espera. A aquesta edat els infants son fang fàcil de mollejar, i mala forma prendran amb episodis com el que els explico. Però no només pels nens em sap greu, sinó també pel professorat, ja que hauran rebut la pintada amb la tristor que se li suposa a un atac a la raó com aquest. Malgrat tot, no es desanimin i segueixin treballant i modelant! Que com va dir Victor Hugo, el futur és a les mans dels mestres.

Publicat a El Punt el dimecres 28 de Gener del 2009

Motivar per ensenyar

La Vanguardia, 25 de Setembre del 2008

El passat dilluns canal 33 va emetre un debat sobre educació. Aquí, un dels contertulians, defensava que motivar l’alumnat a l’aprenentatge no era feina dels mestres, atès que ells eren docents, no pallassos. Doncs bé, resulta que en aquella mateixa taula de tertulians es trobava el que, anys enrere, a primer de batxillerat, fora el meu professor de filosofia i gran amic.

Ell va aconseguir motivar tota una generació, la meva, com pocs professors havien aconseguit mai en el nostre institut. I no ho feia com a pallasso – i nosaltres mai ho vam veure així –, sinó recorrent a l’explicació de tota mena de metàfores, històries i fons i tot acudits per tal d’acostar-nos més encara a la filosofia, humanitzar-la, i que així ens fos més fàcil i atractiu el seu estudi… i creguin-me que ho va aconseguir!

I és que no està escrit en el seu contracte que el professorat tingui la obligació legal de motivar l’alumnat, tot i que fora bo que hi fos en el contracte moral. Però això sí, amics docents, no se sentin pallassos per fer-ho. Sentint-se herois!